Quan es produeix la defunció d’una persona, sorgeixen moltes qüestions respecte el que s’ha de fer amb les seves propietats, qui ho ha de fer i com.
Un dels drets hereditaris que neix, en cas que el beneficiari o beneficiaris del mateix el reclamin, és la llegítima, normalment a favor dels descendents, i a falta de descendents a favor dels progenitors.
Per saber el valor que té la llegítima, que s’ha de calcular en cada cas concret, es parteix del valor dels béns de l’herència deduint els deutes i despeses de darrera malaltia i enterrament, afegint-hi també el valor de determinades donacions. D’aquest import la llegítima, en Dret català, és una quarta part, repartida entre tots els legitimaris; en canvi en Dret balear, és una tercera part, si hi ha quatre o menys de quatre legitimaris, i la meitat si n’hi ha més; i en Dret comú, és una tercera part, i una altra tercera part, que és la millora, també ha d’anar a favor de tots o algun dels legitimaris.
Per això, el valor de la llegítima no dependrà només de la totalitat del valor de l’herència, de manera que en les herències de més valor cada un dels legitimaris rep més, sinó que dependrà de quin sigui el Dret aplicable i també del número de legitimaris que hi hagi, i per tant com més legitimaris hi hagi menys rebrà cada un, proporcionalment i comparat amb els casos en que siguin menys.
Així doncs, una vegada neix el dret a la llegítima, els legitimaris l’hauran de reclamar a l’hereu o hereus, que són els obligats a complir les obligacions hereditàries, i per tant seran els obligats al pagament de les referides llegítimes, i per això s’hauran de posar d’acord, hereu i legitimaris, en el valor de la llegítima, i es podrà pagar, a elecció de l’hereu, amb béns de l’herència o amb metàl·lic.
A partir d’aquí, i una vegada establertes les idees generals, és quan poden començar a sorgir dubtes quan aquest dret es lliga amb altres drets de l’herència, com per exemple, què passa quan un legitimari a la vegada és hereu? Aquesta és una coincidència que passa molt sovint, i en principi no té perquè ser un problema, sempre que el que rebi l’hereu sigui igual o superior al que per llegítima li correspondria, en aquest cas la llegítima ja queda pagada.
I què passa si a més d’aquest legitimari que és hereu hi ha altres legitimaris que no són hereus? Doncs que la resta de legitimaris no hereus hauran de reclamar la llegítima al que sigui hereu.
I si hi ha varis legitimaris hereus però n’hi ha que reben més del que per legítima els hi correspondria, per altres títols com el de llegat exprés a favor seu, i els restants no reben tot el que per legítima els correspondria? Doncs, en general, que els que no reben el suficient hauran de reclamar el que els falta a la resta d’hereus que reben més del que els corresponia per llegítima.
I quan l’hereu o els hereus legitimaris reben menys del que per llegítima els correspondria i no hi ha un altre hereu que rep més i al que reclamar? En aquest cas s’hauran de reduir els llegats que hagi establert el difunt a favor de terceres persones.
A partir d’aquí, com a exemple podríem posar el cas que falta una persona, subjecta al Dret català, deixant dos fills, l’Andreu i l’Òscar. Al testament va instituir hereus als dos fills a parts iguals, i va establir un llegat a favor de l’Andreu que diu que la casa on viu serà per ell. Els únics béns de l’herència és aquesta casa, valorada en 150.000 euros, i uns comptes corrents on hi ha un metàl·lic de 10.000 euros. Com que als fills, per herència, els hi corresponen 5.000 euros a cada un, l’Andreu rebria el valor de 150.000 euros (llegat) més 5.000 euros (herència), per tant, un total de 155.000 euros, i l’Òscar rebria només 5.000 euros d’herència quan per llegítima li correspondria l’import de 20.000 euros. En aquest cas, l’Òscar, hauria de reclamar a l’altre hereu i legitimari, l’Andreu, el valor dels 15.000 euros que li falten.
Un altre exemple seria que la persona que falta, subjecta al Dret català, deixa els mateixos dos fills i els mateixos béns de l’herència, si bé al testament ha instituït hereus a l’Andreu i l’Òscar, a parts iguals, i ha establert llegat que diu que la casa on viu serà per una institució. Com que als fills, per herència els corresponen 10.000 € (5.000 a cada un), però per legítima els en corresponen 40.000 (20.000 a cada un), en aquest cas caldrà reduir el llegat de la casa en l’import de 30.000 euros, que és l’import que els falta per rebre tota la llegítima que els correspon.
Maria Àngels Mensa Valls
Advocada
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.